PR12 SOBRE EL MODEL AGRARI I ELS DRETS LABORALS DE LES TREBALLADORES AGRÀRIES TEMPORERES

Proposta de resolució presentada per la CUP-NCG al Debat de Política General del 2021

La gran indústria agroalimentària ha acaparat els mercats globals de distribució dels productes agraris, ha deixat sense capacitat de negociació i comercialització a la pagesia que es veu incapaç d’aconseguir valoritzar el seu producte i obtenir-ne beneficis amb preus dignes. Aquest model agrari intensificador porta associat l’existència d’una mà d’obra cada dia més precaritzada ja que la reducció dels costos de les empreses es diposita sobre la qualitat i els salaris. Davant aquesta situació les petites explotacions es veuen absorbides sense capacitat de negociar preus del producte i salaris dels seus treballadors.

I la baula més feble de tot aquest engranatge correspon a les treballadores temporeres, unes 30.000 persones només a la plana de Lleida, segons anunciava fa poc l’alcalde de la ciutat, un volum que suposa prop d'un 10% de la població que hi viu habitualment. Cal recordar que a l'entorn d'un 45% d'aquestes arriben al territori en situació administrativa irregular i, per tant, no poden treballar de manera legal (això és amb els drets socials i laborals mínims garantits) a la fruita.

Així doncs, la situació laboral de les treballadores temporeres és de les més precàries de tots els sectors productius i té a veure directament amb les vies d’obtenció de l’autorització de treball, d’una banda, i del contracte de treball agrari, de l’altra. Quan hi sumem l’accés a allotjament, recursos i serveis bàsics acabem de completar el triangle que identifica la situació resultant de vulnerabilització induïda en que es troba la treballadora temporera.

L’abordatge incomplet de la problemàtica multifactorial en la que es troben les treballadores agràries temporeres les aboca a formar part de col·lectius catalogats com “en exclusió social” (mal anomenats sense papers, sense sostre, sense contracte..) i acaben gestionant-se des de l’àmbit dels afers socials.

La campanya agrària a la plana de Lleida del 2020, per exemple, torna a posar en evidència les greus mancances d’infraestructures i polítiques socials que acompanyen les polítiques econòmiques que es fan des del govern de la Paeria, de la Diputació i de la Generalitat.

Garantir de manera urgent els drets socials i laborals a les persones temporeres que venen a treballar al sector agrari català passa, també, per la defensa de la pagesia arrelada al territori. La mirada transversal es imprescindible perquè hi intervenen diverses casuístiques que donen com a resultat aquesta problemàtica multifactorial i és per això que els acords proposats abarquen desde el model agrari i la gestió del territori fins als drets laborals de les treballadores agràries (tempreres o no), el feminisme i l’antiracisme.

Per això el Parlament de Catalunya insta al Govern de la Generalitat a:

  1. Propiciar les pràctiques agrícoles basades en processos agroecològics, la biodiversitat i els coneixements locals establint al pressupost 2022 una partida específica de suport a petits productors locals i una taxació adicional a grans productors nacionals i multinacionals per encarar una profunda reforma del model agrari que acceleri la descentralització de la producció i la distribució.
  2. Denunciar la necropolítica que l’estat espanyol exerceix a través la Llei d’estrangeria, que impossibilita la regularització de les treballadores temporeres estrangeres i és el seu principal impediment per poder viure dignament i contribuir al conjunt de la població com a ciutadanes de ple dret i en igualtat de tracte i no discriminació.
  3. Concretar amb l'administració competent i en el termini de 6 mesos les mesures concretes en materia de situació administrativa que permitin a les treballadores agraries temporeres en situacio administrativa irregular esdevenir ciutadanes de ple dret en igualtat de condicions que les treballadores de la resta de sectors.
  4. Posar en marxa, en un termini de 6 mesos, un servei individualitzat d’assessorament jurídic i assistència lletrada que pugui conduir a les persones ateses a evitar la pèrdua de permisos o l’accés a drets socials bàsics com sanitat o habitatge. 
  5. Garantir la distribució territorial d’aquest servei i dotar-lo de recursos suficients per atendre les necessitats comunicatives de les treballadores a qui va adreçat. 
  6. Informar, en el marc d’aquest servei, a les treballadores de la responsabilitat compartida treballadora-empresa que actualment té el règim agrari, pel que fa a l’ingrés de quota i la seva tramitació, per evitar perjudicis per desconeixement o possibles abusos de poder en les relacions laborals.
  7. Assegurar l’allotjament digne de les treballadores temporeres amb tot el que implica: espai per dormir, per cuinar, per mantenir la higiene i uns mínims de privacitat i seguretat. Aquests allotjaments han d’estar distribuïts en diferents municipis del territori, segons les necessitats detectades prèviament i evitant la creació de grans allotjaments. I han de ser accessibles per a les treballadores directament sense intermediaris.
  8. Garantir la integritat física i psicològica de les treballadores temporeres dones i sexe-gènere dissidents en tot moment. Especialment als serveis d’atenció i en l'assignació dels allotjaments però sobretot en l’entorn laboral a través de campanyes específiques de difusió per a treballadores i empreses sobre comportaments vexatoris i masclistes, els serveis d’atenció i les sancions corresponents.
  9. Garantir els SIAD a tot el territori i la capacitat del servei d’atendre les treballadores temporeres dones i sexe-gènere dissidents en totes les seves necessitats comunicatives amb personal tècnic capacitat a tal efecte.
  10. Impulsar campanyes d’inspecció de treball, que vagin acompanyades de denúncia si escau, per manca de compliment dels drets laborals. Cal garantir que les inspeccions de treball no es converteixin en batudes racistes que impliquin empresonaments al CIE i l’inici de processos d’expulsió, ja que a la situació actual les inspeccions de treball es fan amb l’acompanyament de la Policia Nacional amb aquesta finalitat.
  11. Crear, en un termini de 3 mesos, d’un grup interdepartamental entre els departaments d’Agricultura, Territori, Empresa i Treball, Drets Socials, Igualtat, Sanitat i Presidència per abordar el canvi de model agrari en tota la seva complexitat i afectacions en les treballadores i el territori.
  12. Propiciar, també, la coordinació entre diferents entitats, organitzacions i administracions de l’àmbit local i territorial, implicant a Municipis, Consells Comarcals, Diputacions i Generalitat amb la suficient antelació a la propera campanya agrària, com a mínim a la campanya de la fruita 2022.